La tortuga babaua (Caretta careta) en la nostra costa
En els últims temps, les tortugues marines són notícia en les costes espanyoles per diferents motius, la majoria d’ells positius.
A la Mediterrània podem trobar diferents espècies, entre d’altres: la tortuga verda, la llaüt i la nostra protagonista, la tortuga babaua.
La babaua (Caretta caretta) és la més comú i nombrosa de quantes hem anomenat. És una espècie cosmopolita, doncs viu al llarg dels oceans Pacífic, Índic i Atlàntic, preferentment en les zones càlides. També ho fa a la mar Mediterrània, on les millors poblacions estan a la part oriental (principalment a les illes gregues).
La seua closca en la part dorsal està composada per una mena de plaques o escuts (11/12). La part inferior és més llisa i amb plaques no tant marcades. Pot arribar a mesurar aproximadament 120 cm de longitud, encara que les més grans que trobem al nostre territori estan entre 70/80 cm, amb un pes de 40 a 90 kg. Sembla que les espècies actuals de tortugues marines provenen d’un avantpassat comú que fa la seua aparició durant el període Cretàcic ( al voltant d’uns quaranta milions d’anys).
Tenen nombrosos depredadors, sobre tot en les primeres etapes de la seua vida: es calcula que de cada mil exemplars nascuts només un arribarà a l’edat adulta. S’alimenten principalment d’invertebrats marins, incloent gran nombre de meduses de diferents espècies.
Encara que pot semblar estrany, fa més de seixanta anys a Dénia era més fàcil veure en ocasions tortugues babaues que apareixien en les nostres platges. En aquell moment no es disposava d’informació, ni existien protocols d’alerta pels possibles fresaments, i eixe desconeixement portava a conductes que tal vegada interferien amb l’objectiu principal que elles tenien i que segurament no era altre que el de la posta d’ous a la platja.
Per diverses circumstàncies la població va anar minvant fins el punt que era molt difícil trobar algun exemplar en la costa mediterrània.
Entre els motius principals que propiciaren esta acusada reducció de població, destaca la contaminació marina, sobre tot el plàstic en la mar, causa directa de la mort de molts exemplars per ingestió i les captures accidentals en diverses arts de pesca (hams, xarxes…..).
Després del descobriment d’Amèrica era freqüent que els vaixells que feien la ruta d’anada o tornada capturaren exemplars de tortugues marines per alimentar-se de carn fresca i poder combatre l’escorbut dels tripulants.
De tota manera, bé perquè actualment es té més informació o la conscienciació de la gent és major, durant esta última dècada, les platges occidentals del Mediterrani han experimentat un augment en la freqüència de les postes de la tortuga babaua. No es sap amb certesa si és degut a un increment de la població a nivell global o bé a conseqüència de que els exemplars de l’espècie s’han “feminitzat” degut a l’increment de les temperatures de la mar, ocasionades pel canvi climàtic, augmentant la proporció de femelles. En les tortugues marines, com la majoria dels rèptils, el sexe està condicionat per la temperatura, si la de l’arena està sobre els trenta graus, la majoria dels nascuts seran femelles i si està al voltant dels vint-i-huit naixeran quasi tot mascles. Els afecta molt la contaminació lumínica, tant a l’hora de la posta com quan naixen les cries, doncs pot arribar a desorientar-les, no trobar la mar i anar terra endins. Busquen la reflexió de les estreles i la Lluna sobre la superfície de l’aigua. Les femelles s’emparellen amb diferents mascles i la femella té la capacitat d’emmagatzemar l’esperma de diferents exemplars. Les postes estan al voltant dels 100/130 ous, els quals es depositen a l’arena després de cavar un niu sota terra. Acabada la posta la taparan amb les seues aletes posteriors. Una mateixa femella pot efectuar fins tres postes, amb un interval de pocs dies, tal i com a ocorregut enguany a Dénia. Les cries naixen als huitanta dies aproximadament, ho fan per la nit, d’eixa manera eviten molts predadors. Després del naixement es dirigeixen immediatament cap a la mar. Poder viure fins els 60/70 anys, i la seua maduresa sexual l’aconsegueixen a partir dels 20/30 anys, aproximadament a meitat del seu cicle vital. Amb la població majoritàriament d’un sexe, el futur de les tortugues està compromès per la quasi impossibilitat de trobar exemplars del sexe contrari amb els quals es puguen reproduir.
Afortunadament en els últims temps la situació ha canviat favorablement. Hui en dia, navegant, no sols és més freqüent albirar una tortuga babaua solejant-se en superfície i deixant-se portar per les corrents marines, sinó que, a més a més, enguany ens han sorprès gratament, ja que han triat la nostra costa per a la seua funció reproductiva. Hem tingut el privilegi de ser el municipi on més postes d’ous de tortuga s’han registrat enguany en tot el litoral espanyol.
Des que es començaren a llançar campanyes d’alerta, divulgació i conscienciació sobre aquest tema, la col·laboració ciutadana ha sigut fonamental per a detectar possibles postes i poder posar en marxa el protocol de protecció sobre els nius.
Pel 2006 es va registrar la primera posta de la nova era en la Comunitat Valenciana i fins a 2023 la tònica ha sigut d’una o dos postes, en el millor dels casos i malauradament, també algun any sense cap posta.
I ací ens trobem, amb el 2023 que ha sigut un any totalment extraordinari, ja que a dia de hui, tenim 8 postes registrades a les costes valencianes, i d’entre elles, 4 a les nostres platges, amb una mitjana de més de huitanta ous per posta, concretament 3 d’una mateixa tortuga que estava monitoritzada i la quarta posta, d’un altre exemplar, que també ho va fer posteriorment a Eivissa.
El lloc escollit per a les tres postes de la tortuga batejada com a Diana va ser la platja del Marge Roig en tres ocasions i l’altra tortuga a la platja de Les Bassetes.
Dos d’estos nius es van traslocar a la platja protegida de La Punta, en El Saler dins del Parc Natural de l’Albufera de València, que es una zona d’especial protecció i a la que no es pot accedir fàcilment, tot això en pro de la seguretat dels nius. Unes poques es van dipositar a l’Oceanogràfic per a d’aquí un any alliberar-les a la mar.
Els altres dos es van quedar a Dénia, concretament es van traslocar a la platja d’Albaranes, on es va muntar el “Campament Tortuga”
Va ser tot un èxit, tenint en compte que el percentatge de tortuguetes que van nàixer va ser del 100% en el primer niu de la Comunitat Valenciana que no es traslladava a La Punta del Saler i per primera vegada es quedava en el mateix municipi de la posta original.
En segon niu també va triomfar superant el 94% d’èxit de reproducció.
Estos resultats ens mostren que les nostres aigües i platges gaudeixen d’una qualitat extraordinària i que en un futur pròxim poden ajudar per a la consolidació de l’espècie a les nostres costes, encara que, com hem dit abans, el canvi climàtic és un autèntic repte per a la supervivència d’este animal.
Toni Martínez/Joan Sala